Copons en lluita: de març 05, 2006

FEIXISME MAI MÉS!

Cartells antifeixistes de la guerra civil

Aquí teniu els cartells de la guerra civil que des de fa dos mesos està repartint la revista d'història Sapiens.

Un coponenc i una coponenca a Nova Zelanda

Ei, ja tenim la parelleta a Nova Zelanda, després de la seva fugaç visita a Thailàndia. Diuen que són al nord, en un poblet maorí molt tranquil. Avui he llegit a la premsa que amb l'arribada de "l'Huracà Meri" el poble maorí està pensant en emigrar en massa...

Ichnusa, la birra sarda

Ichnusa és la marca per exel.lència de cervesa sarda. La pots trobar en 20, 33 o 66 cl. Aquesta última, normalment, es comparteix entre uns quants i es van pagant giros. És bona i força suau, d'un 4'5º.

Avui fa 7 anys que sortim amb aquesta mossa!!

Set anys aguantant-me, sembla mentida!!!

Sa coja de Tziu Damus

“E... si’etta sa grìda! ..... Damus e sa picciòcca, avvèrtit parèntis e amìgus c’hanti decìdiu de si sposài sàbudu. Totus cussus chi tenit prexèi de partecipài a sa còia insòru, funti pregàusu de si pigài scannus po sèi poita in dom’ ’e issus nò ndi ddu esti. Avvertid’ ancòra, si calincùnu de-is invitàus hessid’ òffiu abarrài a pràndi, e’ necessàriu chi s’arragòlad cos’ ‘pappài e de buffài”

En aquesta web podeu trobar els orígens reals de la festa de dissabte a Simaxis, i fins i tot la foto dels protagonistes.

Sa coja de Tziu Damus

Última etapa a Bortigali, al cor de Sardenya

Bortigali és un poble increïble. Al peu de la muntanya Santu Padre i de l'altiplà d'Abbasanta, la seva gent sempre m'ha acollit amb una hospitalitat que sorprèn...

El poble i la muntanya Sanctu Padre, de més de 1000 metres. Un entorn preciós...

Els nuraghe són construccions milenàries que es troben per tota l'illa. A Bortigali n'hi ha moltíssims; és un poble carregat d'història, amb moltes cases de l'època de l'ocupació catalana, fa més de 500 anys...

Al bar Salaris m'hi he passat hores i hores, fent giros - rondes, per entendre'ns- amb la gent del poble. Aquí surto amb un amic de més de 80 anys; d'11 a 14 hores ja ens havíem pres més de 15 vinellos ... i era dilluns!!!. Al final, mai em deixen pagar res, o em convida la penya o sinó el cambrer, no hi ha manera!

Simaxis - Part 4

Pelant carxofes. Aquí es mengen crues i n'hi ha per tot arreu!

Simàxis - Part 3

La processó pels carrers va ser divertidíssima

La bici funcioooona! . Aquest és el meu amic Taniei.

El brodat del xal està fet a mà i és una passada.

Simàxis - Part 2

Tothom es vesteix de gala per aquest dia

Una bicicleta de l'any de la picor ... i funciona! Això sí, cansa moltíssim.

La música tradicional no hi podia faltar

Simàxis (Aristanis) - Una "festa mannu"

Dissabte dia 4 vaig anar a casa d'un amic a un petit poblet prop d'Arsitanis, Simàxis. Allà m'esperava un amic, i una gran festa popular. La festa, ara no recordo el nom, té els seus origens als anys 30. Segons sembla, un home que s'encarregava de llegir els bans de l'Ajuntament pel poble (com es feia a Copons fins no fa gaire anys) s'havia de casar i volia convidar a tothom. Però com que era pobre, no podia pagar el convit i li va dir a tothom que portes el seu menjar. Des de llavors, la gent del poble fa una mena de rua de fi de carnaval, vestits amb la roba tradicional sarda, portant-se el seu menjar i, sobretot, el seu beure... Quin festot, mare de Déu!. Primer vam anar a una caseta als afores del poble a menjar tan com vam poder i després vam anar de rua fins que el cos va aguantar. Us asseguro que es cuiden, els sards i les sardes, i fan un menjar de la terra increïble: porceddu al foc, una mena de carxofes crues, tot tipus de dolços artesanals, i vi moooolt vi fet per ells!