Copons en lluita

Resultats electorals a Sardenya

Diumenge i dilluns es van celebrar les eleccions per la presidència de la República Italiana. Com hem pogut seguir per televisió, els resultats són molt ajustats entre els candidats de centre-esquerra, Romano Prodi, i de dreta, Silvio Berlusconi. Tan ajustats que no se sabrà qui governarà i amb quina majoria fins que es faci el recompte el vot dels emigrants. De moment, sembla que Romano Prodi serà el vencedor al Congrés, però amb una ajustada majoria que pot fer ingovernable el país. Al Senat, la cambra de representació territorial, els resultats encara són més ajustats i caldrà esperar encara una mica.

A Sardenya, país d'emigrants, la victòria del centre-esquerra ha estat clara. Els partits independentistes, IRS i Sardigna Natzione, han obtingut uns resultats discrets, però cal tenir en compte que al ser unes eleccions estatals el fenomen del vot útil els pot haver minvat vots.

Els resultats de les eleccions a Sardenya els podeu consultar en aquesta pàgina web: http://www.repubblica.it/speciale/2006/elezioni/camera/sardegna.html

Des d'aquí vull felicitar els companys i companyes sardes per la feina feta en favor de les llibertats nacionals i socials del poble sard.

INDIPENDÈNTZIA SARDÌNNIA!
INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!

Arriba la primavera

La primavera, després del llarg hivern, arriba amb tota la seva força. Ni parcs eòlics, ni carreteres, ni embassaments, ni autopistes no poden aturar cada any l'esclat de la natura.

Endavant forces de la terra!

Calçotada popular a Copons (1)

Que ve que ens ho vàrem passar...

Calçotada popular a Copons (2)

Aviat hi haurà eleccions a Sardenya

D'aquí poc se celebraran eleccions a l'Estat italià, on es preveu una victòria del feixista Berlusconi. Per extensió, i fins que assoleixin la independència, també hi ha eleccions generals a Sardenya. S'hi presenten dos partits independentistes: Sardigna Natzione Indipendèntzia(SNI) i Indipendèntzia Repúbrica di Sardigna (IRS). Des d'aquí, molta sort a tots els companys i companyes independentistes dels dos moviments que tinc a l'illa. A veure si entre tots us allibereu del jou de l'Estat italià, tan o més pesat que l'espanyol.

INDEPENDÈNCIA SARDENYA!
INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!

Un nou membre a la família !

Es diu Pinna i acaba d'entrar a formar part de la família, junt amb els nostres tres gats: la Puça, la Selva i el Jimmi. La van abandonar a la carretera de Calaf, però ara ja torna a tenir casa. M'agradaria trobar-me amb un d'aquests fills de puta que abandonen animals quan no els volen.

Benvinguda, Pinna!

De vacances a la península italiana

Aquestes tres mosses de la foto van marxar aquest dilluns cap a la península italiana; tenen previst quedar-s'hi dues setmanes i fer moooolts quilòmetres: Venècia, Gènova, Nàpols, Romà, Cinque Terre...

QUE US VAGI MOLT BÉ!

Floreix el gatell, un arbre de ribera

Fa un paell de setmanes que ha començat a florir el gatell, un arbre que preciós, força abundant al costat de rius i rieres, sobretot per les flors que fa.

Segons la Guia per a Conèixer els arbres de F.Masclans.

Sálix cinérea. Subespècie: oleifólia (Sálix atrocinérea). Arbret que pot arribar a 8 o 9 m. d’alçària, sovint baix i d’aspecte arbustiu; branquillons amb les cicatrius de les fulles força sortints. Fulles d’un verd grisós a la cara inferior, amb els nervis ordinàriament rossencs, molt visibles, àdhuc els més petits, els quals s’uneixen en forma de xarxa; limbe de marge enter o una mica dentat i de forma estretament ovada, més ample a la part oposada al pecìol; a la base de les fulles, sobretot quan són tendres, hi ha una mena de fulletes arrodonides i diminutes (estípules) que aviat es desprenen i desapareixen. Floreix entre febrer i maig i fructifica a la primavera-estiu.

Fulles petites (limbre de 2-10 cm x 1’5-4 cm), arbret de poca alçaria, sovint baix com un arbust, que viu a les torrenteres i a la vora dels rius. Limbe amb dents poc agudes (sovint sinuós o ben enter); nervis de la cara inferior molt prominents; flors agrupades formant una mena d’espigues peludes i gruixudes, blanquinoses (aments), erectes, d’aparició anterior al creixement de les fulles; fruit sec. Arbret bastant comú als llocs humits. Tija nuosa, amb les cicatrius foliars molt sortides; escata dels borrons arrodonida en forma de casoleta; borrons separats per la tija.

Cultura i política són coses diferents

Sembla ser que a alguna persona de l'Ajuntament no li agrada que volti per l'Arxiu Històric Municipal de Copons (on hi ha molta documentació del Consistori des de 1842), no fos cas que hi trobés alguna "cosa secreta"... Sembla mentida a on estem arribant!

Escric aquestes línies després que l'altre dia se'm prohibís l'accés a l'Arxiu per continuar la meva recerca sobre la república i la guerra civil al poble. Sí, com ho sentiu, ara hi ha noves normes per consultar la informació, ni que sigui de fa cent anys, de l'AHM de Copons. Fins fa poc si eres historiador t'obrien l'Arxiu i et deixaven un espai (una taula i una cadira) per treballar tranquil i a gust entre la paperassa que necessitessis per a la teva recerca; ara, si ets historiador t'has d'asseure al mig de la recepció de l'Ajuntament i algú dels qui hi treballa anirà a l'Arxiu a buscar la documentació que necessites. Pèrdua de temps inútil, i ganes de complicar una feina ja de per sí força feixuga i complicada.

Bé, aquesta és la versió oficial: que tota la documentació, la nova i la vella, es troba al mateix lloc. I què? Que no hi era aquest estiu quan hi anava molts matins? Que no és pública aquesta informació? Tants secrets hi ha amagats a l'Arxiu que s'ha de tancar amb pany i forrellat fins i tot als historiadors amb Tarja d'Investigador de la Generalitat de Catalunya? Se li impedirà l'accés a l'Assumpta Muset, o al Josep Maria Torres, o a qualsevol historiador que vingui a saber una mica més de la història del nostre poble? No ho sé, però això fa olor a socarrim... Sembla que algú no ha acabat de pair que hi hagi gent que pensi i senti diferent que el Consistori, i que no sap diferenciar entre la política i la cultura, posant traves a que els coponencs i coponenques coneguem una mica més la història passada del nostre poble. Si en teniu ganes, podeu llegir un article més extens que he escrit sobre el tema a: www.copons.info

FEIXISME MAI MÉS!

Cartells antifeixistes de la guerra civil

Aquí teniu els cartells de la guerra civil que des de fa dos mesos està repartint la revista d'història Sapiens.

Un coponenc i una coponenca a Nova Zelanda

Ei, ja tenim la parelleta a Nova Zelanda, després de la seva fugaç visita a Thailàndia. Diuen que són al nord, en un poblet maorí molt tranquil. Avui he llegit a la premsa que amb l'arribada de "l'Huracà Meri" el poble maorí està pensant en emigrar en massa...

Ichnusa, la birra sarda

Ichnusa és la marca per exel.lència de cervesa sarda. La pots trobar en 20, 33 o 66 cl. Aquesta última, normalment, es comparteix entre uns quants i es van pagant giros. És bona i força suau, d'un 4'5º.

Avui fa 7 anys que sortim amb aquesta mossa!!

Set anys aguantant-me, sembla mentida!!!

Sa coja de Tziu Damus

“E... si’etta sa grìda! ..... Damus e sa picciòcca, avvèrtit parèntis e amìgus c’hanti decìdiu de si sposài sàbudu. Totus cussus chi tenit prexèi de partecipài a sa còia insòru, funti pregàusu de si pigài scannus po sèi poita in dom’ ’e issus nò ndi ddu esti. Avvertid’ ancòra, si calincùnu de-is invitàus hessid’ òffiu abarrài a pràndi, e’ necessàriu chi s’arragòlad cos’ ‘pappài e de buffài”

En aquesta web podeu trobar els orígens reals de la festa de dissabte a Simaxis, i fins i tot la foto dels protagonistes.

Sa coja de Tziu Damus

Última etapa a Bortigali, al cor de Sardenya

Bortigali és un poble increïble. Al peu de la muntanya Santu Padre i de l'altiplà d'Abbasanta, la seva gent sempre m'ha acollit amb una hospitalitat que sorprèn...

El poble i la muntanya Sanctu Padre, de més de 1000 metres. Un entorn preciós...

Els nuraghe són construccions milenàries que es troben per tota l'illa. A Bortigali n'hi ha moltíssims; és un poble carregat d'història, amb moltes cases de l'època de l'ocupació catalana, fa més de 500 anys...

Al bar Salaris m'hi he passat hores i hores, fent giros - rondes, per entendre'ns- amb la gent del poble. Aquí surto amb un amic de més de 80 anys; d'11 a 14 hores ja ens havíem pres més de 15 vinellos ... i era dilluns!!!. Al final, mai em deixen pagar res, o em convida la penya o sinó el cambrer, no hi ha manera!