Resultats electorals a Sardenya

Diumenge i dilluns es van celebrar les eleccions per la presidència de la República Italiana. Com hem pogut seguir per televisió, els resultats són molt ajustats entre els candidats de centre-esquerra, Romano Prodi, i de dreta, Silvio Berlusconi. Tan ajustats que no se sabrà qui governarà i amb quina majoria fins que es faci el recompte el vot dels emigrants. De moment, sembla que Romano Prodi serà el vencedor al Congrés, però amb una ajustada majoria que pot fer ingovernable el país. Al Senat, la cambra de representació territorial, els resultats encara són més ajustats i caldrà esperar encara una mica.

A Sardenya, país d'emigrants, la victòria del centre-esquerra ha estat clara. Els partits independentistes, IRS i Sardigna Natzione, han obtingut uns resultats discrets, però cal tenir en compte que al ser unes eleccions estatals el fenomen del vot útil els pot haver minvat vots.

Els resultats de les eleccions a Sardenya els podeu consultar en aquesta pàgina web: http://www.repubblica.it/speciale/2006/elezioni/camera/sardegna.html

Des d'aquí vull felicitar els companys i companyes sardes per la feina feta en favor de les llibertats nacionals i socials del poble sard.

INDIPENDÈNTZIA SARDÌNNIA!
INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!

Arriba la primavera

La primavera, després del llarg hivern, arriba amb tota la seva força. Ni parcs eòlics, ni carreteres, ni embassaments, ni autopistes no poden aturar cada any l'esclat de la natura. Endavant forces de la terra!

Calçotada popular a Copons (1)

Que ve que ens ho vàrem passar...

Calçotada popular a Copons (2)

Aviat hi haurà eleccions a Sardenya

D'aquí poc se celebraran eleccions a l'Estat italià, on es preveu una victòria del feixista Berlusconi. Per extensió, i fins que assoleixin la independència, també hi ha eleccions generals a Sardenya. S'hi presenten dos partits independentistes: Sardigna Natzione Indipendèntzia(SNI) i Indipendèntzia Repúbrica di Sardigna (IRS). Des d'aquí, molta sort a tots els companys i companyes independentistes dels dos moviments que tinc a l'illa. A veure si entre tots us allibereu del jou de l'Estat italià, tan o més pesat que l'espanyol.

INDEPENDÈNCIA SARDENYA!
INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!

Un nou membre a la família !

Es diu Pinna i acaba d'entrar a formar part de la família, junt amb els nostres tres gats: la Puça, la Selva i el Jimmi. La van abandonar a la carretera de Calaf, però ara ja torna a tenir casa. M'agradaria trobar-me amb un d'aquests fills de puta que abandonen animals quan no els volen.

Benvinguda, Pinna!

De vacances a la península italiana

Aquestes tres mosses de la foto van marxar aquest dilluns cap a la península italiana; tenen previst quedar-s'hi dues setmanes i fer moooolts quilòmetres: Venècia, Gènova, Nàpols, Romà, Cinque Terre...

QUE US VAGI MOLT BÉ!

Floreix el gatell, un arbre de ribera

Fa un paell de setmanes que ha començat a florir el gatell, un arbre que preciós, força abundant al costat de rius i rieres, sobretot per les flors que fa.

Segons la Guia per a Conèixer els arbres de F.Masclans.

Sálix cinérea. Subespècie: oleifólia (Sálix atrocinérea). Arbret que pot arribar a 8 o 9 m. d’alçària, sovint baix i d’aspecte arbustiu; branquillons amb les cicatrius de les fulles força sortints. Fulles d’un verd grisós a la cara inferior, amb els nervis ordinàriament rossencs, molt visibles, àdhuc els més petits, els quals s’uneixen en forma de xarxa; limbe de marge enter o una mica dentat i de forma estretament ovada, més ample a la part oposada al pecìol; a la base de les fulles, sobretot quan són tendres, hi ha una mena de fulletes arrodonides i diminutes (estípules) que aviat es desprenen i desapareixen. Floreix entre febrer i maig i fructifica a la primavera-estiu.

Fulles petites (limbre de 2-10 cm x 1’5-4 cm), arbret de poca alçaria, sovint baix com un arbust, que viu a les torrenteres i a la vora dels rius. Limbe amb dents poc agudes (sovint sinuós o ben enter); nervis de la cara inferior molt prominents; flors agrupades formant una mena d’espigues peludes i gruixudes, blanquinoses (aments), erectes, d’aparició anterior al creixement de les fulles; fruit sec. Arbret bastant comú als llocs humits. Tija nuosa, amb les cicatrius foliars molt sortides; escata dels borrons arrodonida en forma de casoleta; borrons separats per la tija.

Cultura i política són coses diferents

Sembla ser que a alguna persona de l'Ajuntament no li agrada que volti per l'Arxiu Històric Municipal de Copons (on hi ha molta documentació del Consistori des de 1842), no fos cas que hi trobés alguna "cosa secreta"... Sembla mentida a on estem arribant!

Escric aquestes línies després que l'altre dia se'm prohibís l'accés a l'Arxiu per continuar la meva recerca sobre la república i la guerra civil al poble. Sí, com ho sentiu, ara hi ha noves normes per consultar la informació, ni que sigui de fa cent anys, de l'AHM de Copons. Fins fa poc si eres historiador t'obrien l'Arxiu i et deixaven un espai (una taula i una cadira) per treballar tranquil i a gust entre la paperassa que necessitessis per a la teva recerca; ara, si ets historiador t'has d'asseure al mig de la recepció de l'Ajuntament i algú dels qui hi treballa anirà a l'Arxiu a buscar la documentació que necessites. Pèrdua de temps inútil, i ganes de complicar una feina ja de per sí força feixuga i complicada.

Bé, aquesta és la versió oficial: que tota la documentació, la nova i la vella, es troba al mateix lloc. I què? Que no hi era aquest estiu quan hi anava molts matins? Que no és pública aquesta informació? Tants secrets hi ha amagats a l'Arxiu que s'ha de tancar amb pany i forrellat fins i tot als historiadors amb Tarja d'Investigador de la Generalitat de Catalunya? Se li impedirà l'accés a l'Assumpta Muset, o al Josep Maria Torres, o a qualsevol historiador que vingui a saber una mica més de la història del nostre poble? No ho sé, però això fa olor a socarrim... Sembla que algú no ha acabat de pair que hi hagi gent que pensi i senti diferent que el Consistori, i que no sap diferenciar entre la política i la cultura, posant traves a que els coponencs i coponenques coneguem una mica més la història passada del nostre poble. Si en teniu ganes, podeu llegir un article més extens que he escrit sobre el tema a: www.copons.info

FEIXISME MAI MÉS!

Cartells antifeixistes de la guerra civil

Aquí teniu els cartells de la guerra civil que des de fa dos mesos està repartint la revista d'història Sapiens.

Un coponenc i una coponenca a Nova Zelanda

Ei, ja tenim la parelleta a Nova Zelanda, després de la seva fugaç visita a Thailàndia. Diuen que són al nord, en un poblet maorí molt tranquil. Avui he llegit a la premsa que amb l'arribada de "l'Huracà Meri" el poble maorí està pensant en emigrar en massa...

Ichnusa, la birra sarda

Ichnusa és la marca per exel.lència de cervesa sarda. La pots trobar en 20, 33 o 66 cl. Aquesta última, normalment, es comparteix entre uns quants i es van pagant giros. És bona i força suau, d'un 4'5º.

Avui fa 7 anys que sortim amb aquesta mossa!!

Set anys aguantant-me, sembla mentida!!!

Sa coja de Tziu Damus

“E... si’etta sa grìda! ..... Damus e sa picciòcca, avvèrtit parèntis e amìgus c’hanti decìdiu de si sposài sàbudu. Totus cussus chi tenit prexèi de partecipài a sa còia insòru, funti pregàusu de si pigài scannus po sèi poita in dom’ ’e issus nò ndi ddu esti. Avvertid’ ancòra, si calincùnu de-is invitàus hessid’ òffiu abarrài a pràndi, e’ necessàriu chi s’arragòlad cos’ ‘pappài e de buffài”

En aquesta web podeu trobar els orígens reals de la festa de dissabte a Simaxis, i fins i tot la foto dels protagonistes.

Sa coja de Tziu Damus

Última etapa a Bortigali, al cor de Sardenya

Bortigali és un poble increïble. Al peu de la muntanya Santu Padre i de l'altiplà d'Abbasanta, la seva gent sempre m'ha acollit amb una hospitalitat que sorprèn...

El poble i la muntanya Sanctu Padre, de més de 1000 metres. Un entorn preciós...

Els nuraghe són construccions milenàries que es troben per tota l'illa. A Bortigali n'hi ha moltíssims; és un poble carregat d'història, amb moltes cases de l'època de l'ocupació catalana, fa més de 500 anys...

Al bar Salaris m'hi he passat hores i hores, fent giros - rondes, per entendre'ns- amb la gent del poble. Aquí surto amb un amic de més de 80 anys; d'11 a 14 hores ja ens havíem pres més de 15 vinellos ... i era dilluns!!!. Al final, mai em deixen pagar res, o em convida la penya o sinó el cambrer, no hi ha manera!

Simaxis - Part 4

Pelant carxofes. Aquí es mengen crues i n'hi ha per tot arreu!

Simàxis - Part 3

La processó pels carrers va ser divertidíssima

La bici funcioooona! . Aquest és el meu amic Taniei.

El brodat del xal està fet a mà i és una passada.

Simàxis - Part 2

Tothom es vesteix de gala per aquest dia

Una bicicleta de l'any de la picor ... i funciona! Això sí, cansa moltíssim.

La música tradicional no hi podia faltar

Simàxis (Aristanis) - Una "festa mannu"

Dissabte dia 4 vaig anar a casa d'un amic a un petit poblet prop d'Arsitanis, Simàxis. Allà m'esperava un amic, i una gran festa popular. La festa, ara no recordo el nom, té els seus origens als anys 30. Segons sembla, un home que s'encarregava de llegir els bans de l'Ajuntament pel poble (com es feia a Copons fins no fa gaire anys) s'havia de casar i volia convidar a tothom. Però com que era pobre, no podia pagar el convit i li va dir a tothom que portes el seu menjar. Des de llavors, la gent del poble fa una mena de rua de fi de carnaval, vestits amb la roba tradicional sarda, portant-se el seu menjar i, sobretot, el seu beure... Quin festot, mare de Déu!. Primer vam anar a una caseta als afores del poble a menjar tan com vam poder i després vam anar de rua fins que el cos va aguantar. Us asseguro que es cuiden, els sards i les sardes, i fan un menjar de la terra increïble: porceddu al foc, una mena de carxofes crues, tot tipus de dolços artesanals, i vi moooolt vi fet per ells!

Sards amb les bestiduras típiques

El porceddu a la brasa queda molt tendre i gustosíssim

Elaboració d'un dolç, amb formatge a dintre i mel per sobre

L'àsinu va ser molt present a la festa

Casteddu (Sardigna)

A Sardenya un altre cop!

Ei, penya, ja torno a estar a Sardenya. Aquest cop només per quatre dies, però paga la pena per 39 euros!. Ahir vaig fer un viatge mooolt llarg: gairebé tres hores fins a l'aeroport de Girona, una hora i quart de vol i tres hores i mitja d'autobùs fins a Casteddu (sard) - Càller (català) - Cagliari (italià). Vaig arribar passada la una de la nit, però per sort ja m'esperaven per anar a fer una birra!.

Avui hem estat voltant amb un col.lega per la ciutat, la capital de Sardenya (català) - Sardegna (italià) - Sardinnia/Sardigna/Sardinya (sard). Es una ciutat de cara al mar, amb una part antiga preciosa, més o menys com el casc antic de BCN però més petit. De fet, hi ha quatre zones antigues a la ciutat, perquè per aqui hi ha passat tothom (romans, pisans, genovesos, catalans, castellans, italians ... a part dels sards) i cadascu va fer la ciutat a un lloc diferent.

Ara estic a un bar davant el mar, prenent-me totes les Ichnusa (birra sarda) i Mirto (beguda tipica d'aqui) que puc fins a les 7 de la tarda, que em ve a buscar el col.lega per anar de festa. Demà segurament aniré a Aristanis, una altre ciutat a la costa, a casa d'un altre amic independentista. I diumenge, abans de marxar, un bistec de cavall davant la platja de l'Alguer!

Bé, us deixo, que mitja hora d'internet val 3 euros!!!. A veure si demà puc penjar alguna foto des de cal meu amic, el Cràudiu.

Comencen les feines de l'hort

Poder tenir un hortet on tu mateix cultivis el que et menjaràs és un privilegi. I cal aprofitar-lo. No només pels diners que t'estalviaràs, sinó perquè saps el que et menjaràs i a més és un bon mètode de relaxació. Aquesta setmana hem començat a fer el nostre primer hort, això sí, amb l'assessorament del meu avi, amb gairebé 70 anys d'experiència. Sembrar per recollir els fruits...



Aneu amb compte amb la multitud de bestioles que us voldran prendre el fruit de la vostra feina. Els talps són molt destructius.

Palència, una terra increïble

Hola a tots i totes!

Aprofito aquest espai per a mostrar-vos unes fotos de la meva estimada terra, Palència.
És una terra llunyana, desconeguda i amb mooooolts encants i és per això que us recomano que us hi escapeu en algun moment, si en teniu oportunitat.

L'última foto és del meu poble, Villapún, i al fons podeu veure l'esglèsia on sempre hi ha nius de cigonyes.

Helena.

Entrevista a La Veu de L'Anoia

Al link de més avall hi podeu trobar l'entrevista que em van fer al diari comarcal La Veu de L'Anoia ara fa deu dies. Tot i que em van tenir quaranta minuts al telèfon, la veritat és que els nostres arguments no es troben gaire desenvolupats, a diferència dels de l'Ajuntament. En tot cas, és molt positiu que un diari comarcal que llegeix tothom s'hagi fet ressó que a Copons hi ha persones amb opinions diferents de les de l'Ajuntament.

Un parell de puntualitzacions: ni vaig dir que fos el portaveu dels veïns, ni vaig dir que el poble es trobés dividit pel Projecte Global, tot i que cada cop dóna més aquesta impressió, per la insistència de certes persones que ens neguen el dret a opinar "si no ens presentem a les eleccions" (aquest comentari el podeu trobar en algun "post" que han penjat en aquest blog).

La Veu de L'Anoia

Més de 70 entitats de defensa del territori es concentraran dissabte a València

Compromís pel Territori, que agrupa més de setanta entitats, convoca una concentració a la plaça de l'Ajuntament de València per a dissabte a les onze del matí. En una conferència de premsa, avui a migdia, els responsables han dit que volien ocupar la plaça per denunciar les agressions al territori, reclamar l'aplicació de la moratòria urbanística i llegir un manifest, i que després portarien la protesta davant les Corts i la Generalitat.

El manifest, que llegirà l'escriptora Carme Miquel davant la casa de la ciutat i que es lliurarà després a la Generalitat, defensa que s'aturin les agressions al territori i al patrimoni cultural. També demana que no s'aprovin més projectes urbanístics i que s'aturin els que no són clars fins que no hi hagi un model territorial decidit. A més a més, Compromís pel Territori demana un debat social obert als ciutadans per a acordar el model territorial i el desenvolupament urbanístic, econòmic i energètic.

Entre les associacions que integren la plataforma Compromís pel territori, hi ha Xúquer Viu, Escola Valenciana, Ca Revolta i Acció Ecologista Agró. La plataforma, que farà una reunió el mes de maig, ha convocat una gran manifestació als carrers de València per al 3 del mateix mes.

Heus ací la llista de totes les entitats que participaran en l'acte de protesta de dissabte:

Acció Cultural del País Valencià
Anti RTP (les Coves)
Associació Albalat PAI-no (Albalat dels Tarongers)
Associació Baronia-Serra Calderona
Associació barriodelcarmen.net (València)
Acció Ecologista-Agró
Associació Serra Espadà
Associació de Veïns Clot de Barrabàs (Godella)
Associació de Veïns Monforte (Vinalopó)
Associació de Veïns Orriols (València)
Associació de Veïns Plaça de José M. Orense (València)
Associació de Veïns Pla del Pou (St. Antoni de Benaixeve)
Associació Ventpluig (Vall de Guadalest)
Ateneu Llibertari del Cabanyal (València)
AUN
Ca Revolta-Centre de Recursos Just Ramírez (València)
Cercle Obert de Benicalap (València)
Col·lectiu Banusaidi (Beneixida)
Col·lectiu Cigronet (Castelló de la Plana)
Col·lectiu el Runar (Benissa)
Col·lectiu No Tan Prop (Peníscola)
Col·lectiu Salvem les Marines-Fòrum per Dénia
Coordinadora d’Estudis Eòlics (el Comtat)
Departament de Sociologia-Investigació i Territori (Universitat de València)
Federació Escola Valenciana
Grup Ecologista Margalló (Elx)
La Carrasca-Ecologistes en Acció (Alcoi)
Marina Lliure (la Marina)
Montesa Territori Viu (Montesa)
Moviment Resistència Global
No a la Muralla de l’AVE
No a la Substació de Patraix (València)
PAI-MAI (Guadassuar)
Penya Pi Benafigos
Per l’Horta
Plataforma Aigua i Diàleg (Alacant)
Plataforma Camp del Túria
Plataforma contra el PAI de la Rodana (Vilamarxant)
Plataforma contra la contaminació de l’Alcora
Plataforma Entesa de St. Antoni de Benaixeve
Plataforma Horta Sud
Plataforma Kontra l’Alta Tensió i l’Especulació-PKAT (la Valldigna)
Plataforma la Valldigna Sostenible (la Valldigna)
Plataforma per una Llíria Habitable
Plataforma Salvem Catarroja
Plataforma pel Ferrocarril (València)
Plataforma pels Pobles de la Safor
Plataforma per Russafa (València)
Plataforma per un Urbanisme Sostenible i Participatiu (Vinalopó)
Ràdio Malva
Salvem el Botànic (València)
Salvem el Cabanyal (València
Salvem el Desert (Castelló de la Plana)
Salvem el Millars
Salvem la Casella (Alzira)
Salvem l’Alforí (Fontanars dels Alforins)
Salvem la Model (València)
Salvem Novetlè
Salvem Porxinos (Riba-roja de Túria)
Salvem Sanet de la Rectoria (la Marina)
Salvem Segària-Vinyals (Ondara)
Valencia en Bici
WWF-Adena (València)
Xúquer Viu

Notícia extreta de Vilaweb (23-F-2006)

25 anys del 23-F

Avui es compleixen 25 anys del suposat intent de cop d'estat de Tejero i companyia. I dic suposat perquè no va ser res més que un engany per frenar les reivindicacions de l'esquerra (i no em refereixo al PSOE) ficant-nos la por al cos a tots amb una altra dictadura. I ni el Rei ni Suárez van ser els salvadors de la democràcia: tots dos sabien ben bé el que la maquinària estatal estava planejant.



El llibre "Un Rei cop per cop" analitza amb profunditat i rigor les malifetes d'aquest monarca, hereu de Felip V, que la suposada democràcia espanyola ens va imposar.

Fes-te apóstata

Si no ets creient, però et van batejar i això no t'agrada: dona't de baixa de l'Església catòlica. Des d'aquest blog respectem totes les creences, però no totes les institucions. I l'Església catòlica és una de les que no respectem. Són massa els greuges que ha anat acumulant al llarg dels segles com perquè avui en dia ens sentim catòlics.

En aquesta web, t'expliquen qué és l'apostasia i com donar-te de baixa del cens de catòlics del món:

www.ateus.org/apostasia.htm

T'oferim també un model de carta per fer-te apóstata:

DECLARACIÓ D’APOSTASIA

A ………….………..………….....… bisbe titular de la diòcesi de ………..……………....….……

Jo, …….………..…………………………….…….…, amb DNI núm. …………….….……, major d’edat i resident a la població de ……..……..………………..……………, que segons li consta va ser batejat el dia …….. de ……….….…………………… de …….……… a la parròquia de …………………………………………..….. , pertanyent a la diòcesi esmentada, actuant en nom i interès propi, i trobant-se en ple ús de la seva lliure i espontània voluntat,

MANIFESTA:

Primer:

— Que no havent trobat en el Dret Canònic cap procediment establert per a la tramitació del present escrit, el dirigeixo al bisbe diocesà per les consideracions següents:

— Que el cànon 393 del Codi de Dret Canònic disposa que “El Bisbe diocesà representa a la diòcesi en tots els negocis jurídics d’aquesta”.

— Que el cànon 383.1 estableix que “Al exercir la seva funció pastoral, el Bisbe diocesà ha de mostrar-se sol·lícit amb tots els fidels que se li confiïn (....), així com als qui s’hagin apartat de la pràctica de la religió”.

— Que el cànon 369 defineix la diòcesi com “una porció del poble de Déu, la cura pastoral del qual s’encomana al Bisbe amb la cooperació del presbiteri, de manera que, unida al seu pastor i congregada per ell en l’Esperit Sant mitjançant l’Evangeli i l’Eucaristia, constitueixi una Església particular, en la qual veritablement està present i actua l’Església de Crist una, santa, catòlica i apostòlica”.

Segon:

— Que en el seu dia vaig ser batejat en la fe catòlica com a conseqüència d’una decisió presa per altres persones sense que en aquell moment, a causa de la meva edat, hi hagués cap participació de la meva pròpia voluntat, i sense que disposés de llibertat ni consciència suficients per emetre un judici sobre les meves conviccions personals.

— Que després d’haver meditat durant el temps suficient sobre el significat de la meva pertinença a la fe catòlica no trobo cap pretext per continuar pertanyent a l’Església Catòlica, entrant la meva voluntat en contradicció amb l’adscripció a aquesta institució.

— Que la fidelitat a la pròpia consciència és un dret constitucional inalienable reconegut legalment a l’article 16 de la Constitució Espanyola.

— Que, per tant, rebutjant totalment la fe cristiana, em considero responsable d’apostasia, tal i com la defineix el cànon 751 del Codi de Dret Canònic, per la qual cosa:

SOL·LICITO:

Em sigui reconeguda per l’Església Catòlica la condició d’apòstata, deixant de comptar-me entre els seus fidels i de considerar-me catòlic a tots els efectes —fins i tot els estadístics—, incloent, si s’escau, l’oportuna anotació d’apostasia en el Llibre de Baptismes i qualsevols altres registres eclesiàstics. Tanmateix, que em sigui comunicada per escrit la resolució que es prengui sobre la meva petició.

A …………………………… , …….….. de ……………………… de …………

Signat:

Setge policial constant al centre de Barcelona

Ja n'estem farts de prepotència policial! Dia rera dia, anar al/pel centre de Barcelona s'està convertint cada cop més en un esport de risc ... i no pas per les prostitutes o els "mangantes". No discutim que ha d'aver-hi seguretat, però el que està passant des que es va aprovar l'"Ordenança de Civisme" és una vergonya i vulnera els drets fonamentals de la ciutadania. A la zona de la Ronda Sant Antoni i carrers adjacents hi ha multitud de patrulles de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, a peu, en moto, cotxe o porquera anti-disturbis, que fan la vida a qui viu, treballa o passeja pel barri. I compte: si ets noia i immigrant, no surtis de casa que et multaran per prostitució. Aquí els únics que es prostitueixen són ells, davant la dictadura del capital!. I no se t'acudeixi fer la mínima infracció amb el cotxe, ni que sigui deixar baixar al teu acompanyant del cotxe, que ho pagaràs molt car. Fins i tot les associacions de comerciants i les ONG s'han queixat de la prepotència i xenofòbia dels Mossos.



JA N'HI HA PROU D'ASSETJAMENT POLICIAL!! TOTS I TOTES SOM PUTES! TOTS I TOTES SOM IMMIGRANTS!!

Recuperada una font perduda a Rubió

Darrerament estem fent esforços per recuperar el patrimoni popular al terme de Copons i rodalies. Aquí us mostrem les fotos d'una font recuperada al terme de Rubió, prop de San Pubim. En principi, es veu que eren dues fonts, separades només per un parell de metres.

Una d'elles donava aigua freda a l'estiu i calenta a l'hivern, i s'hi accedïa mitjançant tres escales. De moment, hem trobat l'altra, que havia estat tapada amb unes lloses de pedra i vegetació. Totes dues estan situades al peu de la riera de Tramugeta, un paratge força desconegut i de gran bellesa. Agraïm les indicacions del Canalet, un home de la zona que va estar més de trenta anys fent de pastor per aquestes muntanyes.

Comencen les obres de la Sala Polivalent

Fa pocs dies van començar les obres de construcció de la nova Sala Polivalent, un projecte ambiciós que en el futur podrà donar cabuda a tots aquells projectes culturals de persones i entitats de Copons. Al mateix temps, s'adequarà l'entorn del Pla de Misa, un espai realment degradat i desaprofitat, amb l'enderroc de l'antic Teatre i el "Bar de Dalt", conegut com "Cal Mai Tanquem" en els darrers anys. Quants grans moments els joves, i no tan joves, hem passat dins dels escassos 50 metres de Cal Mai Tanquem!

En un primer moment s'han enderrocat aquests dos edificis, que es trobaven en molt mal estat i s'han començat a fer els fonaments de la nova Sala. Desgraciadament, les escales de pedra que donaven accés al Pla de Misa han desaparegut, però què hi farem: tot no pot ser!

Esperem que amb aquest nou edifici i amb l'entorn millorat, tots podem gaudir d'un dels espais més emblemàtics de Copons i que floreixin nous projectes socials i culturals, ara que Copons no disposa de cap associació cultural realment activa, a excepció del Grup de Teatre. També esperem amb il.lusió que algun dia hi hagi prou diners per obrir la cripta que s'ha descobert sota l'Esglèsia, on abans hi havia el teatre; ara s'ha tapiat a l'espera del pressupost necessari, si és que mai arriba!

Lloc on s'ha trobat la cripta

La Vall del Llobregós

Un projecte engrescador de gent com nosaltres que s'estima la terra

Doneu un cop d'ull a la seva web: www.llobregos.net

L'espai geogràfic de la vall del Llobregós es defineix físicament pel curs del riu del mateix nom i els seus afluents. Una xarxa de torrents i rierols aboquen les seves aigües als rius Bregós i Llanera i ambdós es troben a prop de Torà per conformar el Llobregós. Altres afluents s'hi ajunten i les aigües flueixen de Llevant a Ponent en un recorregut d'uns 40 quilometres, fins oferir-les al Segre.

Al centre de Catalunya, un grapat de petites poblacions i masies s'escampa per l'ampla vall, que amb els seus 600 km2 aplega uns 4.000 habitants, sota l’influencia d'altres nuclis de població mes importants que se situen en els límits del perímetre de la conca, com ara Calaf (Anoia/Alta Segarra), Solsona (Solsonès), Guissona (Segarra) i Ponts (Noguera/Segre Mitjà).

Podria semblar a primer cop d’ull, que les condicions naturals d’aquest territori no ofereixen un atractiu suficient per a poder captivar l’esperit mitjanament sensible de qualsevol observador. Certament no es un paisatge excepcionalment fantàstic, si no que ens caldrà una atenció mes insistent per a captar la seva essència. Molt mes que no pas aquesta simple imatge tòpica de camps de cereals esquitxats d'arbres enfilant-se pels turons.

Si hi ha paratges i costums que cal conservar, i si transmetre i encomanar aquesta atracció es un mètode per a influir en que es mantingui la seva existència, des de aquest racó de la xarxa es proposa aquest espai de connexió, comunicació o participació, obert a qualsevol ens que sigui capaç de mantenir un vincle respectuós amb la vall. I tot plegat, amb l’incertesa a l’hora de calibrar la conveniència de manifestar i difondre aquest sentiment d’afecció viva cap a l'entorn que ens ha tocat viure i conèixer, i per tant estimar .

Totes del fotos són de Sant Just d'Ardèvol (Pinós) i pertanyen a una font sota una bauma i al Gorg de l'Olla, prop de la font. Les tres primeres són d'en Jordi Saumell i les altres dues de Josep Maria Santesmases, autor del llibre Homes i Llops.

La pedra en sec: un patrimoni a protegir

Copons i els pobles dels voltants són rics en construccions de pedra en sec. Un patrimoni que cal que conservem i protegim, ja que cada dia, degut a que ja no se'n fa ús, són més les construccions d'aquest tipus que desapareixen.

Barraques, pous, marges, basses són elements de l'arquitectura popular d'una època en què a Catalunya tot es feia amb molta dedicació i moltes hores de feina.

Si esteu interessats en publicar imatges de construccions de pedra en sec que hagueu fotografiat pel poble o rodalies, me les podeu enviar a: boumort@gmail.com. Les publicarem al blog perquè tothom les pugui veure, i qui sap si un dia en podrem fer un llibre.

Barraques anant cap a Sant Pere de Comalats

Aquí podeu trobar més informació al respecte:

http://www.pedraensec.com/

Cap a la independència sense Espanya ni França

Fotos Mani 11-f per la independència dels Països Catalans

Imatges del nord de la comarca

Una Riera del terme de Rubió i els efectes de la neu

Tàbacs hivernant

A Sant Martí diuen NO A L'ABOCADOR DE PUJALT!

Companys i companyes de Sant Martí, els coponencs i coponenques estem amb vosaltres, perquè la vostra terra és la nostra terra i és el patrimoni de tots.

Parem-li els peus a l'alcalde de Pujalt, que ens destrossa la comarca amb desenes de molins i un abocador!

Uns amics que marxen a Thailàndia

David i Meri que us ho passeu molt bé! Aquí us enyorem i... us envegem! Endavant coponencs arreu del món!

La memòria de Copons

Nascuts a la dècada dels anys 20 del segle passat, els nostres avis són la memòria viva d'una forma de vida que ja ha passat a la història.

1r - Ramon de Cal Gamisans
2n - Pepet de Ca l'Hortolà
3r - Josep de Cal Vilà