Parlo una nova llengua ... i sense estudiar!

El valencià ja no és català

Des d’avui ja puc ampliar el meu currículum en quan a llengües. Sí, parlo una nova llengua i no m’he hagut de matricular a l’Escola d’Idiomes Moderns, ni anar a estudiar un any a fora, ni res de tot això. I com pot ser, direu. Doneu-li’n les gràcies als nostres amics espanyols del PSOE i del PP.

Bé, entrant en matèria, avui s’ha produït un fet gravíssim al Congrés espanyol, que no fa sinó confirmar el que ja ens esperàvem: s’ha aprovat el nou Estatut valencià, pactat pel PP i el PSOE-PSPV. Aquest nou Estatut oficialitza el que el Partido Popular està intentant des de fa anys: que el valencià és una llengua diferent al català. Així doncs, ara existeix un idioma valencià, o llengua valenciana, diferenciada de la llengua catalana; és a dir, com que és una llengua romànica, ha evolucionat des del llatí directament. No em feu riure!

És vergonyós i indignant com s’utilitzen les llengües, les cultures, la història per finalitats polítiques. Ningú amb seny pot defensar seriosament que el català i el valencià són llengües diferents. De fet, a part dels polítics de torn, cap professional de la matèria (filòlegs i historiadors d’arreu d’Europa) s’ha atrevit a afirmar mai res de semblant perquè seria com dir que el castellà que es parla a Colòmbia és una llengua diferent que el castellà de Burgos. Nomès cal resseguir una mica la història de la Corona d’Aragó, que ja fa molts anys que està escrita, per saber per què es parla català al País València o a les Illes Balears.

Agraïm-lis de tot cor als nostres amics del PSC-PSPV-PSIB que hagin votat al Congrés espanyol a favor del secessionisme lingüístic. Aquí al Principat de Catalunya són, segons diuen, els més nacionalistes i els que més defensen la llengua catalana i la seva unitat, però després hi voten en contra. I això és un fet gravíssim, tan per als Països Catalans com de cara a l’exterior. Fins i tot a Sardenya, en una situació lingüística molt pitjor a la nostra, se’n fan creus!. Senyors del PSC, prou d’hipocresia!

DE CATALÀ NOMÉS NI HA UN, DE SALSES A GUARDAMAR I DE FRAGA A MAÓ! PER LA UNITAT DE LA LLENGUA, LLUITAR O MORIR COM A POBLE!