La Vall del Llobregós

Un projecte engrescador de gent com nosaltres que s'estima la terra

Doneu un cop d'ull a la seva web: www.llobregos.net

L'espai geogràfic de la vall del Llobregós es defineix físicament pel curs del riu del mateix nom i els seus afluents. Una xarxa de torrents i rierols aboquen les seves aigües als rius Bregós i Llanera i ambdós es troben a prop de Torà per conformar el Llobregós. Altres afluents s'hi ajunten i les aigües flueixen de Llevant a Ponent en un recorregut d'uns 40 quilometres, fins oferir-les al Segre.

Al centre de Catalunya, un grapat de petites poblacions i masies s'escampa per l'ampla vall, que amb els seus 600 km2 aplega uns 4.000 habitants, sota l’influencia d'altres nuclis de població mes importants que se situen en els límits del perímetre de la conca, com ara Calaf (Anoia/Alta Segarra), Solsona (Solsonès), Guissona (Segarra) i Ponts (Noguera/Segre Mitjà).

Podria semblar a primer cop d’ull, que les condicions naturals d’aquest territori no ofereixen un atractiu suficient per a poder captivar l’esperit mitjanament sensible de qualsevol observador. Certament no es un paisatge excepcionalment fantàstic, si no que ens caldrà una atenció mes insistent per a captar la seva essència. Molt mes que no pas aquesta simple imatge tòpica de camps de cereals esquitxats d'arbres enfilant-se pels turons.

Si hi ha paratges i costums que cal conservar, i si transmetre i encomanar aquesta atracció es un mètode per a influir en que es mantingui la seva existència, des de aquest racó de la xarxa es proposa aquest espai de connexió, comunicació o participació, obert a qualsevol ens que sigui capaç de mantenir un vincle respectuós amb la vall. I tot plegat, amb l’incertesa a l’hora de calibrar la conveniència de manifestar i difondre aquest sentiment d’afecció viva cap a l'entorn que ens ha tocat viure i conèixer, i per tant estimar .

Totes del fotos són de Sant Just d'Ardèvol (Pinós) i pertanyen a una font sota una bauma i al Gorg de l'Olla, prop de la font. Les tres primeres són d'en Jordi Saumell i les altres dues de Josep Maria Santesmases, autor del llibre Homes i Llops.