Copons en lluita

Resultats electorals a Sardenya

2006-04-11T12:34:00.000+02:00

Diumenge i dilluns es van celebrar les eleccions per la presidència de la República Italiana. Com hem pogut seguir per televisió, els resultats són molt ajustats entre els candidats de centre-esquerra, Romano Prodi, i de dreta, Silvio Berlusconi. Tan ajustats que no se sabrà qui governarà i amb quina majoria fins que es faci el recompte el vot dels emigrants. De moment, sembla que Romano Prodi serà el vencedor al Congrés, però amb una ajustada majoria que pot fer ingovernable el país. Al Senat, la cambra de representació territorial, els resultats encara són més ajustats i caldrà esperar encara una mica.

A Sardenya, país d'emigrants, la victòria del centre-esquerra ha estat clara. Els partits independentistes, IRS i Sardigna Natzione, han obtingut uns resultats discrets, però cal tenir en compte que al ser unes eleccions estatals el fenomen del vot útil els pot haver minvat vots.

Els resultats de les eleccions a Sardenya els podeu consultar en aquesta pàgina web: http://www.repubblica.it/speciale/2006/elezioni/camera/sardegna.html

Des d'aquí vull felicitar els companys i companyes sardes per la feina feta en favor de les llibertats nacionals i socials del poble sard.

INDIPENDÈNTZIA SARDÌNNIA!
INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!

Arriba la primavera

2006-04-10T19:17:00.000+02:00

La primavera, després del llarg hivern, arriba amb tota la seva força. Ni parcs eòlics, ni carreteres, ni embassaments, ni autopistes no poden aturar cada any l'esclat de la natura. Endavant forces de la terra!

Calçotada popular a Copons (1)

2006-04-05T08:38:00.000+02:00

Que ve que ens ho vàrem passar...

Calçotada popular a Copons (2)

2006-04-05T08:31:00.000+02:00

Aviat hi haurà eleccions a Sardenya

2006-03-30T22:28:00.000+02:00

D'aquí poc se celebraran eleccions a l'Estat italià, on es preveu una victòria del feixista Berlusconi. Per extensió, i fins que assoleixin la independència, també hi ha eleccions generals a Sardenya. S'hi presenten dos partits independentistes: Sardigna Natzione Indipendèntzia(SNI) i Indipendèntzia Repúbrica di Sardigna (IRS). Des d'aquí, molta sort a tots els companys i companyes independentistes dels dos moviments que tinc a l'illa. A veure si entre tots us allibereu del jou de l'Estat italià, tan o més pesat que l'espanyol.

INDEPENDÈNCIA SARDENYA!
INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!

Un nou membre a la família !

2006-03-30T22:20:00.000+02:00

Es diu Pinna i acaba d'entrar a formar part de la família, junt amb els nostres tres gats: la Puça, la Selva i el Jimmi. La van abandonar a la carretera de Calaf, però ara ja torna a tenir casa. M'agradaria trobar-me amb un d'aquests fills de puta que abandonen animals quan no els volen.

Benvinguda, Pinna!

De vacances a la península italiana

2006-03-30T22:10:00.000+02:00

Aquestes tres mosses de la foto van marxar aquest dilluns cap a la península italiana; tenen previst quedar-s'hi dues setmanes i fer moooolts quilòmetres: Venècia, Gènova, Nàpols, Romà, Cinque Terre...

QUE US VAGI MOLT BÉ!

Floreix el gatell, un arbre de ribera

2006-03-21T12:14:00.000+01:00

Fa un paell de setmanes que ha començat a florir el gatell, un arbre que preciós, força abundant al costat de rius i rieres, sobretot per les flors que fa.

Segons la Guia per a Conèixer els arbres de F.Masclans.

Sálix cinérea. Subespècie: oleifólia (Sálix atrocinérea). Arbret que pot arribar a 8 o 9 m. d’alçària, sovint baix i d’aspecte arbustiu; branquillons amb les cicatrius de les fulles força sortints. Fulles d’un verd grisós a la cara inferior, amb els nervis ordinàriament rossencs, molt visibles, àdhuc els més petits, els quals s’uneixen en forma de xarxa; limbe de marge enter o una mica dentat i de forma estretament ovada, més ample a la part oposada al pecìol; a la base de les fulles, sobretot quan són tendres, hi ha una mena de fulletes arrodonides i diminutes (estípules) que aviat es desprenen i desapareixen. Floreix entre febrer i maig i fructifica a la primavera-estiu.

Fulles petites (limbre de 2-10 cm x 1’5-4 cm), arbret de poca alçaria, sovint baix com un arbust, que viu a les torrenteres i a la vora dels rius. Limbe amb dents poc agudes (sovint sinuós o ben enter); nervis de la cara inferior molt prominents; flors agrupades formant una mena d’espigues peludes i gruixudes, blanquinoses (aments), erectes, d’aparició anterior al creixement de les fulles; fruit sec. Arbret bastant comú als llocs humits. Tija nuosa, amb les cicatrius foliars molt sortides; escata dels borrons arrodonida en forma de casoleta; borrons separats per la tija.

Cultura i política són coses diferents

2006-03-21T11:57:00.000+01:00

Sembla ser que a alguna persona de l'Ajuntament no li agrada que volti per l'Arxiu Històric Municipal de Copons (on hi ha molta documentació del Consistori des de 1842), no fos cas que hi trobés alguna "cosa secreta"... Sembla mentida a on estem arribant!

Escric aquestes línies després que l'altre dia se'm prohibís l'accés a l'Arxiu per continuar la meva recerca sobre la república i la guerra civil al poble. Sí, com ho sentiu, ara hi ha noves normes per consultar la informació, ni que sigui de fa cent anys, de l'AHM de Copons. Fins fa poc si eres historiador t'obrien l'Arxiu i et deixaven un espai (una taula i una cadira) per treballar tranquil i a gust entre la paperassa que necessitessis per a la teva recerca; ara, si ets historiador t'has d'asseure al mig de la recepció de l'Ajuntament i algú dels qui hi treballa anirà a l'Arxiu a buscar la documentació que necessites. Pèrdua de temps inútil, i ganes de complicar una feina ja de per sí força feixuga i complicada.

Bé, aquesta és la versió oficial: que tota la documentació, la nova i la vella, es troba al mateix lloc. I què? Que no hi era aquest estiu quan hi anava molts matins? Que no és pública aquesta informació? Tants secrets hi ha amagats a l'Arxiu que s'ha de tancar amb pany i forrellat fins i tot als historiadors amb Tarja d'Investigador de la Generalitat de Catalunya? Se li impedirà l'accés a l'Assumpta Muset, o al Josep Maria Torres, o a qualsevol historiador que vingui a saber una mica més de la història del nostre poble? No ho sé, però això fa olor a socarrim... Sembla que algú no ha acabat de pair que hi hagi gent que pensi i senti diferent que el Consistori, i que no sap diferenciar entre la política i la cultura, posant traves a que els coponencs i coponenques coneguem una mica més la història passada del nostre poble. Si en teniu ganes, podeu llegir un article més extens que he escrit sobre el tema a: www.copons.info

2006-03-09T19:01:00.000+01:00

FEIXISME MAI MÉS!

Cartells antifeixistes de la guerra civil

2006-03-09T18:52:00.000+01:00

Aquí teniu els cartells de la guerra civil que des de fa dos mesos està repartint la revista d'història Sapiens.

Un coponenc i una coponenca a Nova Zelanda

2006-03-08T17:00:00.000+01:00

Ei, ja tenim la parelleta a Nova Zelanda, després de la seva fugaç visita a Thailàndia. Diuen que són al nord, en un poblet maorí molt tranquil. Avui he llegit a la premsa que amb l'arribada de "l'Huracà Meri" el poble maorí està pensant en emigrar en massa...

Ichnusa, la birra sarda

2006-03-08T16:14:00.000+01:00

Ichnusa és la marca per exel.lència de cervesa sarda. La pots trobar en 20, 33 o 66 cl. Aquesta última, normalment, es comparteix entre uns quants i es van pagant giros. És bona i força suau, d'un 4'5º.

Avui fa 7 anys que sortim amb aquesta mossa!!

2006-03-08T12:10:00.000+01:00

Set anys aguantant-me, sembla mentida!!!

Sa coja de Tziu Damus

2006-03-08T09:04:00.000+01:00

“E... si’etta sa grìda! ..... Damus e sa picciòcca, avvèrtit parèntis e amìgus c’hanti decìdiu de si sposài sàbudu. Totus cussus chi tenit prexèi de partecipài a sa còia insòru, funti pregàusu de si pigài scannus po sèi poita in dom’ ’e issus nò ndi ddu esti. Avvertid’ ancòra, si calincùnu de-is invitàus hessid’ òffiu abarrài a pràndi, e’ necessàriu chi s’arragòlad cos’ ‘pappài e de buffài”

En aquesta web podeu trobar els orígens reals de la festa de dissabte a Simaxis, i fins i tot la foto dels protagonistes.

Sa coja de Tziu Damus

Última etapa a Bortigali, al cor de Sardenya

2006-03-07T12:35:00.000+01:00

Bortigali és un poble increïble. Al peu de la muntanya Santu Padre i de l'altiplà d'Abbasanta, la seva gent sempre m'ha acollit amb una hospitalitat que sorprèn...

El poble i la muntanya Sanctu Padre, de més de 1000 metres. Un entorn preciós...

Els nuraghe són construccions milenàries que es troben per tota l'illa. A Bortigali n'hi ha moltíssims; és un poble carregat d'història, amb moltes cases de l'època de l'ocupació catalana, fa més de 500 anys...

Al bar Salaris m'hi he passat hores i hores, fent giros - rondes, per entendre'ns- amb la gent del poble. Aquí surto amb un amic de més de 80 anys; d'11 a 14 hores ja ens havíem pres més de 15 vinellos ... i era dilluns!!!. Al final, mai em deixen pagar res, o em convida la penya o sinó el cambrer, no hi ha manera!

Simaxis - Part 4

2006-03-07T10:39:00.000+01:00

Pelant carxofes. Aquí es mengen crues i n'hi ha per tot arreu!

Simàxis - Part 3

2006-03-07T10:33:00.000+01:00

La processó pels carrers va ser divertidíssima

La bici funcioooona! . Aquest és el meu amic Taniei.

El brodat del xal està fet a mà i és una passada.

Simàxis - Part 2

2006-03-07T10:27:00.000+01:00

Tothom es vesteix de gala per aquest dia

Una bicicleta de l'any de la picor ... i funciona! Això sí, cansa moltíssim.

La música tradicional no hi podia faltar

Simàxis (Aristanis) - Una "festa mannu"

2006-03-07T10:11:00.000+01:00

Dissabte dia 4 vaig anar a casa d'un amic a un petit poblet prop d'Arsitanis, Simàxis. Allà m'esperava un amic, i una gran festa popular. La festa, ara no recordo el nom, té els seus origens als anys 30. Segons sembla, un home que s'encarregava de llegir els bans de l'Ajuntament pel poble (com es feia a Copons fins no fa gaire anys) s'havia de casar i volia convidar a tothom. Però com que era pobre, no podia pagar el convit i li va dir a tothom que portes el seu menjar. Des de llavors, la gent del poble fa una mena de rua de fi de carnaval, vestits amb la roba tradicional sarda, portant-se el seu menjar i, sobretot, el seu beure... Quin festot, mare de Déu!. Primer vam anar a una caseta als afores del poble a menjar tan com vam poder i després vam anar de rua fins que el cos va aguantar. Us asseguro que es cuiden, els sards i les sardes, i fan un menjar de la terra increïble: porceddu al foc, una mena de carxofes crues, tot tipus de dolços artesanals, i vi moooolt vi fet per ells!

Sards amb les bestiduras típiques

El porceddu a la brasa queda molt tendre i gustosíssim

Elaboració d'un dolç, amb formatge a dintre i mel per sobre

L'àsinu va ser molt present a la festa

Casteddu (Sardigna)

2006-03-03T20:10:00.000+01:00

A Sardenya un altre cop!

2006-03-03T17:54:00.000+01:00

Ei, penya, ja torno a estar a Sardenya. Aquest cop només per quatre dies, però paga la pena per 39 euros!. Ahir vaig fer un viatge mooolt llarg: gairebé tres hores fins a l'aeroport de Girona, una hora i quart de vol i tres hores i mitja d'autobùs fins a Casteddu (sard) - Càller (català) - Cagliari (italià). Vaig arribar passada la una de la nit, però per sort ja m'esperaven per anar a fer una birra!.

Avui hem estat voltant amb un col.lega per la ciutat, la capital de Sardenya (català) - Sardegna (italià) - Sardinnia/Sardigna/Sardinya (sard). Es una ciutat de cara al mar, amb una part antiga preciosa, més o menys com el casc antic de BCN però més petit. De fet, hi ha quatre zones antigues a la ciutat, perquè per aqui hi ha passat tothom (romans, pisans, genovesos, catalans, castellans, italians ... a part dels sards) i cadascu va fer la ciutat a un lloc diferent.

Ara estic a un bar davant el mar, prenent-me totes les Ichnusa (birra sarda) i Mirto (beguda tipica d'aqui) que puc fins a les 7 de la tarda, que em ve a buscar el col.lega per anar de festa. Demà segurament aniré a Aristanis, una altre ciutat a la costa, a casa d'un altre amic independentista. I diumenge, abans de marxar, un bistec de cavall davant la platja de l'Alguer!

Bé, us deixo, que mitja hora d'internet val 3 euros!!!. A veure si demà puc penjar alguna foto des de cal meu amic, el Cràudiu.

Comencen les feines de l'hort

2006-02-27T10:51:00.000+01:00

Poder tenir un hortet on tu mateix cultivis el que et menjaràs és un privilegi. I cal aprofitar-lo. No només pels diners que t'estalviaràs, sinó perquè saps el que et menjaràs i a més és un bon mètode de relaxació. Aquesta setmana hem començat a fer el nostre primer hort, això sí, amb l'assessorament del meu avi, amb gairebé 70 anys d'experiència. Sembrar per recollir els fruits...

Aneu amb compte amb la multitud de bestioles que us voldran prendre el fruit de la vostra feina. Els talps són molt destructius.

Palència, una terra increïble

2006-02-25T18:59:00.000+01:00

Hola a tots i totes!

Aprofito aquest espai per a mostrar-vos unes fotos de la meva estimada terra, Palència.
És una terra llunyana, desconeguda i amb mooooolts encants i és per això que us recomano que us hi escapeu en algun moment, si en teniu oportunitat.

L'última foto és del meu poble, Villapún, i al fons podeu veure l'esglèsia on sempre hi ha nius de cigonyes.

Helena.

Entrevista a La Veu de L'Anoia

2006-02-24T19:40:00.000+01:00

Al link de més avall hi podeu trobar l'entrevista que em van fer al diari comarcal La Veu de L'Anoia ara fa deu dies. Tot i que em van tenir quaranta minuts al telèfon, la veritat és que els nostres arguments no es troben gaire desenvolupats, a diferència dels de l'Ajuntament. En tot cas, és molt positiu que un diari comarcal que llegeix tothom s'hagi fet ressó que a Copons hi ha persones amb opinions diferents de les de l'Ajuntament.

Un parell de puntualitzacions: ni vaig dir que fos el portaveu dels veïns, ni vaig dir que el poble es trobés dividit pel Projecte Global, tot i que cada cop dóna més aquesta impressió, per la insistència de certes persones que ens neguen el dret a opinar "si no ens presentem a les eleccions" (aquest comentari el podeu trobar en algun "post" que han penjat en aquest blog).

La Veu de L'Anoia

Més de 70 entitats de defensa del territori es concentraran dissabte a València

2006-02-24T08:25:00.000+01:00

Compromís pel Territori, que agrupa més de setanta entitats, convoca una concentració a la plaça de l'Ajuntament de València per a dissabte a les onze del matí. En una conferència de premsa, avui a migdia, els responsables han dit que volien ocupar la plaça per denunciar les agressions al territori, reclamar l'aplicació de la moratòria urbanística i llegir un manifest, i que després portarien la protesta davant les Corts i la Generalitat.

El manifest, que llegirà l'escriptora Carme Miquel davant la casa de la ciutat i que es lliurarà després a la Generalitat, defensa que s'aturin les agressions al territori i al patrimoni cultural. També demana que no s'aprovin més projectes urbanístics i que s'aturin els que no són clars fins que no hi hagi un model territorial decidit. A més a més, Compromís pel Territori demana un debat social obert als ciutadans per a acordar el model territorial i el desenvolupament urbanístic, econòmic i energètic.

Entre les associacions que integren la plataforma Compromís pel territori, hi ha Xúquer Viu, Escola Valenciana, Ca Revolta i Acció Ecologista Agró. La plataforma, que farà una reunió el mes de maig, ha convocat una gran manifestació als carrers de València per al 3 del mateix mes.

Heus ací la llista de totes les entitats que participaran en l'acte de protesta de dissabte:

Acció Cultural del País Valencià
Anti RTP (les Coves)
Associació Albalat PAI-no (Albalat dels Tarongers)
Associació Baronia-Serra Calderona
Associació barriodelcarmen.net (València)
Acció Ecologista-Agró
Associació Serra Espadà
Associació de Veïns Clot de Barrabàs (Godella)
Associació de Veïns Monforte (Vinalopó)
Associació de Veïns Orriols (València)
Associació de Veïns Plaça de José M. Orense (València)
Associació de Veïns Pla del Pou (St. Antoni de Benaixeve)
Associació Ventpluig (Vall de Guadalest)
Ateneu Llibertari del Cabanyal (València)
AUN
Ca Revolta-Centre de Recursos Just Ramírez (València)
Cercle Obert de Benicalap (València)
Col·lectiu Banusaidi (Beneixida)
Col·lectiu Cigronet (Castelló de la Plana)
Col·lectiu el Runar (Benissa)
Col·lectiu No Tan Prop (Peníscola)
Col·lectiu Salvem les Marines-Fòrum per Dénia
Coordinadora d’Estudis Eòlics (el Comtat)
Departament de Sociologia-Investigació i Territori (Universitat de València)
Federació Escola Valenciana
Grup Ecologista Margalló (Elx)
La Carrasca-Ecologistes en Acció (Alcoi)
Marina Lliure (la Marina)
Montesa Territori Viu (Montesa)
Moviment Resistència Global
No a la Muralla de l’AVE
No a la Substació de Patraix (València)
PAI-MAI (Guadassuar)
Penya Pi Benafigos
Per l’Horta
Plataforma Aigua i Diàleg (Alacant)
Plataforma Camp del Túria
Plataforma contra el PAI de la Rodana (Vilamarxant)
Plataforma contra la contaminació de l’Alcora
Plataforma Entesa de St. Antoni de Benaixeve
Plataforma Horta Sud
Plataforma Kontra l’Alta Tensió i l’Especulació-PKAT (la Valldigna)
Plataforma la Valldigna Sostenible (la Valldigna)
Plataforma per una Llíria Habitable
Plataforma Salvem Catarroja
Plataforma pel Ferrocarril (València)
Plataforma pels Pobles de la Safor
Plataforma per Russafa (València)
Plataforma per un Urbanisme Sostenible i Participatiu (Vinalopó)
Ràdio Malva
Salvem el Botànic (València)
Salvem el Cabanyal (València
Salvem el Desert (Castelló de la Plana)
Salvem el Millars
Salvem la Casella (Alzira)
Salvem l’Alforí (Fontanars dels Alforins)
Salvem la Model (València)
Salvem Novetlè
Salvem Porxinos (Riba-roja de Túria)
Salvem Sanet de la Rectoria (la Marina)
Salvem Segària-Vinyals (Ondara)
Valencia en Bici
WWF-Adena (València)
Xúquer Viu

Notícia extreta de Vilaweb (23-F-2006)

25 anys del 23-F

2006-02-23T16:33:00.000+01:00

Avui es compleixen 25 anys del suposat intent de cop d'estat de Tejero i companyia. I dic suposat perquè no va ser res més que un engany per frenar les reivindicacions de l'esquerra (i no em refereixo al PSOE) ficant-nos la por al cos a tots amb una altra dictadura. I ni el Rei ni Suárez van ser els salvadors de la democràcia: tots dos sabien ben bé el que la maquinària estatal estava planejant.

El llibre "Un Rei cop per cop" analitza amb profunditat i rigor les malifetes d'aquest monarca, hereu de Felip V, que la suposada democràcia espanyola ens va imposar.

Fes-te apóstata

2006-02-23T16:27:00.000+01:00

Si no ets creient, però et van batejar i això no t'agrada: dona't de baixa de l'Església catòlica. Des d'aquest blog respectem totes les creences, però no totes les institucions. I l'Església catòlica és una de les que no respectem. Són massa els greuges que ha anat acumulant al llarg dels segles com perquè avui en dia ens sentim catòlics.

En aquesta web, t'expliquen qué és l'apostasia i com donar-te de baixa del cens de catòlics del món:

www.ateus.org/apostasia.htm

T'oferim també un model de carta per fer-te apóstata:

DECLARACIÓ D’APOSTASIA

A ………….………..………….....… bisbe titular de la diòcesi de ………..……………....….……

Jo, …….………..…………………………….…….…, amb DNI núm. …………….….……, major d’edat i resident a la població de ……..……..………………..……………, que segons li consta va ser batejat el dia …….. de ……….….…………………… de …….……… a la parròquia de …………………………………………..….. , pertanyent a la diòcesi esmentada, actuant en nom i interès propi, i trobant-se en ple ús de la seva lliure i espontània voluntat,

MANIFESTA:

Primer:

— Que no havent trobat en el Dret Canònic cap procediment establert per a la tramitació del present escrit, el dirigeixo al bisbe diocesà per les consideracions següents:

— Que el cànon 393 del Codi de Dret Canònic disposa que “El Bisbe diocesà representa a la diòcesi en tots els negocis jurídics d’aquesta”.

— Que el cànon 383.1 estableix que “Al exercir la seva funció pastoral, el Bisbe diocesà ha de mostrar-se sol·lícit amb tots els fidels que se li confiïn (....), així com als qui s’hagin apartat de la pràctica de la religió”.

— Que el cànon 369 defineix la diòcesi com “una porció del poble de Déu, la cura pastoral del qual s’encomana al Bisbe amb la cooperació del presbiteri, de manera que, unida al seu pastor i congregada per ell en l’Esperit Sant mitjançant l’Evangeli i l’Eucaristia, constitueixi una Església particular, en la qual veritablement està present i actua l’Església de Crist una, santa, catòlica i apostòlica”.

Segon:

— Que en el seu dia vaig ser batejat en la fe catòlica com a conseqüència d’una decisió presa per altres persones sense que en aquell moment, a causa de la meva edat, hi hagués cap participació de la meva pròpia voluntat, i sense que disposés de llibertat ni consciència suficients per emetre un judici sobre les meves conviccions personals.

— Que després d’haver meditat durant el temps suficient sobre el significat de la meva pertinença a la fe catòlica no trobo cap pretext per continuar pertanyent a l’Església Catòlica, entrant la meva voluntat en contradicció amb l’adscripció a aquesta institució.

— Que la fidelitat a la pròpia consciència és un dret constitucional inalienable reconegut legalment a l’article 16 de la Constitució Espanyola.

— Que, per tant, rebutjant totalment la fe cristiana, em considero responsable d’apostasia, tal i com la defineix el cànon 751 del Codi de Dret Canònic, per la qual cosa:

SOL·LICITO:

Em sigui reconeguda per l’Església Catòlica la condició d’apòstata, deixant de comptar-me entre els seus fidels i de considerar-me catòlic a tots els efectes —fins i tot els estadístics—, incloent, si s’escau, l’oportuna anotació d’apostasia en el Llibre de Baptismes i qualsevols altres registres eclesiàstics. Tanmateix, que em sigui comunicada per escrit la resolució que es prengui sobre la meva petició.

A …………………………… , …….….. de ……………………… de …………

Signat:

Setge policial constant al centre de Barcelona

2006-02-23T16:16:00.000+01:00

Ja n'estem farts de prepotència policial! Dia rera dia, anar al/pel centre de Barcelona s'està convertint cada cop més en un esport de risc ... i no pas per les prostitutes o els "mangantes". No discutim que ha d'aver-hi seguretat, però el que està passant des que es va aprovar l'"Ordenança de Civisme" és una vergonya i vulnera els drets fonamentals de la ciutadania. A la zona de la Ronda Sant Antoni i carrers adjacents hi ha multitud de patrulles de la Guàrdia Urbana i dels Mossos, a peu, en moto, cotxe o porquera anti-disturbis, que fan la vida a qui viu, treballa o passeja pel barri. I compte: si ets noia i immigrant, no surtis de casa que et multaran per prostitució. Aquí els únics que es prostitueixen són ells, davant la dictadura del capital!. I no se t'acudeixi fer la mínima infracció amb el cotxe, ni que sigui deixar baixar al teu acompanyant del cotxe, que ho pagaràs molt car. Fins i tot les associacions de comerciants i les ONG s'han queixat de la prepotència i xenofòbia dels Mossos.

JA N'HI HA PROU D'ASSETJAMENT POLICIAL!! TOTS I TOTES SOM PUTES! TOTS I TOTES SOM IMMIGRANTS!!

Recuperada una font perduda a Rubió

2006-02-23T12:00:00.000+01:00

Darrerament estem fent esforços per recuperar el patrimoni popular al terme de Copons i rodalies. Aquí us mostrem les fotos d'una font recuperada al terme de Rubió, prop de San Pubim. En principi, es veu que eren dues fonts, separades només per un parell de metres.

Una d'elles donava aigua freda a l'estiu i calenta a l'hivern, i s'hi accedïa mitjançant tres escales. De moment, hem trobat l'altra, que havia estat tapada amb unes lloses de pedra i vegetació. Totes dues estan situades al peu de la riera de Tramugeta, un paratge força desconegut i de gran bellesa. Agraïm les indicacions del Canalet, un home de la zona que va estar més de trenta anys fent de pastor per aquestes muntanyes.

Comencen les obres de la Sala Polivalent

2006-02-23T11:16:00.000+01:00

Fa pocs dies van començar les obres de construcció de la nova Sala Polivalent, un projecte ambiciós que en el futur podrà donar cabuda a tots aquells projectes culturals de persones i entitats de Copons. Al mateix temps, s'adequarà l'entorn del Pla de Misa, un espai realment degradat i desaprofitat, amb l'enderroc de l'antic Teatre i el "Bar de Dalt", conegut com "Cal Mai Tanquem" en els darrers anys. Quants grans moments els joves, i no tan joves, hem passat dins dels escassos 50 metres de Cal Mai Tanquem!

En un primer moment s'han enderrocat aquests dos edificis, que es trobaven en molt mal estat i s'han començat a fer els fonaments de la nova Sala. Desgraciadament, les escales de pedra que donaven accés al Pla de Misa han desaparegut, però què hi farem: tot no pot ser!

Esperem que amb aquest nou edifici i amb l'entorn millorat, tots podem gaudir d'un dels espais més emblemàtics de Copons i que floreixin nous projectes socials i culturals, ara que Copons no disposa de cap associació cultural realment activa, a excepció del Grup de Teatre. També esperem amb il.lusió que algun dia hi hagi prou diners per obrir la cripta que s'ha descobert sota l'Esglèsia, on abans hi havia el teatre; ara s'ha tapiat a l'espera del pressupost necessari, si és que mai arriba!

Lloc on s'ha trobat la cripta

La Vall del Llobregós

2006-02-23T08:19:00.000+01:00

Un projecte engrescador de gent com nosaltres que s'estima la terra

Doneu un cop d'ull a la seva web: www.llobregos.net

L'espai geogràfic de la vall del Llobregós es defineix físicament pel curs del riu del mateix nom i els seus afluents. Una xarxa de torrents i rierols aboquen les seves aigües als rius Bregós i Llanera i ambdós es troben a prop de Torà per conformar el Llobregós. Altres afluents s'hi ajunten i les aigües flueixen de Llevant a Ponent en un recorregut d'uns 40 quilometres, fins oferir-les al Segre.

Al centre de Catalunya, un grapat de petites poblacions i masies s'escampa per l'ampla vall, que amb els seus 600 km2 aplega uns 4.000 habitants, sota l’influencia d'altres nuclis de població mes importants que se situen en els límits del perímetre de la conca, com ara Calaf (Anoia/Alta Segarra), Solsona (Solsonès), Guissona (Segarra) i Ponts (Noguera/Segre Mitjà).

Podria semblar a primer cop d’ull, que les condicions naturals d’aquest territori no ofereixen un atractiu suficient per a poder captivar l’esperit mitjanament sensible de qualsevol observador. Certament no es un paisatge excepcionalment fantàstic, si no que ens caldrà una atenció mes insistent per a captar la seva essència. Molt mes que no pas aquesta simple imatge tòpica de camps de cereals esquitxats d'arbres enfilant-se pels turons.

Si hi ha paratges i costums que cal conservar, i si transmetre i encomanar aquesta atracció es un mètode per a influir en que es mantingui la seva existència, des de aquest racó de la xarxa es proposa aquest espai de connexió, comunicació o participació, obert a qualsevol ens que sigui capaç de mantenir un vincle respectuós amb la vall. I tot plegat, amb l’incertesa a l’hora de calibrar la conveniència de manifestar i difondre aquest sentiment d’afecció viva cap a l'entorn que ens ha tocat viure i conèixer, i per tant estimar .

Totes del fotos són de Sant Just d'Ardèvol (Pinós) i pertanyen a una font sota una bauma i al Gorg de l'Olla, prop de la font. Les tres primeres són d'en Jordi Saumell i les altres dues de Josep Maria Santesmases, autor del llibre Homes i Llops.

La pedra en sec: un patrimoni a protegir

2006-02-21T14:30:00.000+01:00

Copons i els pobles dels voltants són rics en construccions de pedra en sec. Un patrimoni que cal que conservem i protegim, ja que cada dia, degut a que ja no se'n fa ús, són més les construccions d'aquest tipus que desapareixen.

Barraques, pous, marges, basses són elements de l'arquitectura popular d'una època en què a Catalunya tot es feia amb molta dedicació i moltes hores de feina.

Si esteu interessats en publicar imatges de construccions de pedra en sec que hagueu fotografiat pel poble o rodalies, me les podeu enviar a: boumort@gmail.com. Les publicarem al blog perquè tothom les pugui veure, i qui sap si un dia en podrem fer un llibre.

Barraques anant cap a Sant Pere de Comalats

Aquí podeu trobar més informació al respecte:

http://www.pedraensec.com/

Cap a la independència sense Espanya ni França

2006-02-13T10:37:00.000+01:00

Fotos Mani 11-f per la independència dels Països Catalans

Imatges del nord de la comarca

2006-02-13T10:30:00.000+01:00

Una Riera del terme de Rubió i els efectes de la neu

Tàbacs hivernant

A Sant Martí diuen NO A L'ABOCADOR DE PUJALT!

2006-02-13T10:19:00.000+01:00

Companys i companyes de Sant Martí, els coponencs i coponenques estem amb vosaltres, perquè la vostra terra és la nostra terra i és el patrimoni de tots.

Parem-li els peus a l'alcalde de Pujalt, que ens destrossa la comarca amb desenes de molins i un abocador!

Uns amics que marxen a Thailàndia

2006-02-13T10:16:00.000+01:00

David i Meri que us ho passeu molt bé! Aquí us enyorem i... us envegem! Endavant coponencs arreu del món!

La memòria de Copons

2006-02-13T10:08:00.000+01:00

Nascuts a la dècada dels anys 20 del segle passat, els nostres avis són la memòria viva d'una forma de vida que ja ha passat a la història.

1r - Ramon de Cal Gamisans
2n - Pepet de Ca l'Hortolà
3r - Josep de Cal Vilà

Sardenya del meu cor...

2006-02-10T10:48:00.000+01:00

2006-02-10T10:32:00.000+01:00

Campanya Unitària per l'Autodeterminació

2006-02-10T10:23:00.000+01:00

Aquesta setmana ha començat la Campanya Unitària per l'Autodeterminació dels Països Catalans. El que nosaltres necessitem és un procés constituent popular i democràtic, per tal de construir un nou model de relacions polítiques, socials, econòmiques i laborals als Països Catalans. Per assolir aquest nou model hem de decidir lliurement el nostre futur, sense amenaces, ni coaccions, és a dir, hem d’exercir el dret a l’Autodeterminació.

NO! a la dictadura del formigó

2006-02-10T00:12:00.000+01:00

Unes quantes fotos de Copons i voltants

Posta de sol des de Montfalcó - Zona del futur parc eòlic

2006-02-10T00:09:00.000+01:00

Montmaneu contra el parc eòlic del Turó del Magre

2006-02-10T00:02:00.000+01:00

Les primeres reaccions a la comarca contra el parc eòlic del Turó del Magre, que afectarà als municipis de Copons, Veciana, Sant Guim, Pujalt i Argençola no s’ha fet esperar. Els veïns de Montmaneu, inclós l’Ajuntament, s’han aixecat en peu de guerra contra els molins de 120 metres que els volen instal.lar al límit del seu terme municipal i que comprometen “els actius i valors del paisatge tradicional de l’altiplà de la Segarra presents a Montmaneu”.

A veure si les properes setmanes es produeixen més reaccions en contra d’aquestes infraestructures tan agressives. Evidentment, no esperem res de bó d’ajuntaments com els de Copons, ja que un dels molins d’aquest futur parc es troba dins del seu terme municipal. Anim Montmaneu, la gent de Copons i de molts altres pobles estem amb vosaltres!

Parc eòlic de Rubió des de les muntanyes de Copons

Gorg del Nafre - Copons

2006-02-09T23:59:00.000+01:00

Parlo una nova llengua ... i sense estudiar!

2006-02-09T23:57:00.000+01:00

El valencià ja no és català

Des d’avui ja puc ampliar el meu currículum en quan a llengües. Sí, parlo una nova llengua i no m’he hagut de matricular a l’Escola d’Idiomes Moderns, ni anar a estudiar un any a fora, ni res de tot això. I com pot ser, direu. Doneu-li’n les gràcies als nostres amics espanyols del PSOE i del PP.

Bé, entrant en matèria, avui s’ha produït un fet gravíssim al Congrés espanyol, que no fa sinó confirmar el que ja ens esperàvem: s’ha aprovat el nou Estatut valencià, pactat pel PP i el PSOE-PSPV. Aquest nou Estatut oficialitza el que el Partido Popular està intentant des de fa anys: que el valencià és una llengua diferent al català. Així doncs, ara existeix un idioma valencià, o llengua valenciana, diferenciada de la llengua catalana; és a dir, com que és una llengua romànica, ha evolucionat des del llatí directament. No em feu riure!

És vergonyós i indignant com s’utilitzen les llengües, les cultures, la història per finalitats polítiques. Ningú amb seny pot defensar seriosament que el català i el valencià són llengües diferents. De fet, a part dels polítics de torn, cap professional de la matèria (filòlegs i historiadors d’arreu d’Europa) s’ha atrevit a afirmar mai res de semblant perquè seria com dir que el castellà que es parla a Colòmbia és una llengua diferent que el castellà de Burgos. Nomès cal resseguir una mica la història de la Corona d’Aragó, que ja fa molts anys que està escrita, per saber per què es parla català al País València o a les Illes Balears.

Agraïm-lis de tot cor als nostres amics del PSC-PSPV-PSIB que hagin votat al Congrés espanyol a favor del secessionisme lingüístic. Aquí al Principat de Catalunya són, segons diuen, els més nacionalistes i els que més defensen la llengua catalana i la seva unitat, però després hi voten en contra. I això és un fet gravíssim, tan per als Països Catalans com de cara a l’exterior. Fins i tot a Sardenya, en una situació lingüística molt pitjor a la nostra, se’n fan creus!. Senyors del PSC, prou d’hipocresia!

DE CATALÀ NOMÉS NI HA UN, DE SALSES A GUARDAMAR I DE FRAGA A MAÓ! PER LA UNITAT DE LA LLENGUA, LLUITAR O MORIR COM A POBLE!

NO ENS AGRADA EL PROJECTE GLOBAL DE COPONS

2006-02-09T23:44:00.000+01:00

Aquest és l'escrit aparegut a la revista municipal Camí Ral el mes de gener que hem signat més de 30 coponencs i coponenques davant els macroprojectes que proposa el nostre Ajuntament pels propers anys. De moment, hi ha hagut una resposta oficial: un contraescrit de vuit pàgines (que hem pagat tots els ciutadans) on ens desmonten l'article (al seu entendre) punt per punt. En comptes de venir a parlar amb uns coponenc que ens estimem el poble i ens preocupem per ell, el que fan és intentar enfornsar-nos i desprestigiar-nos. No ho aconseguiran pas!

Les persones sotasignants, majors d’edat i coponencs de fet, de dret o de sentiment, volem manifestar la nostra preocupació davant la multitud de macroprojectes que pretén tirar endavant l’Ajuntament, amb el Projecte Global com a punta de llança.

La macrourbanització del poble, els parcs eòlics, la minideixalleria, el polígon industrial, el corredor verd, el centre polivalent, la llar d’avis, el museu dels traginers o la Fundació Cultural són molts canvis per un poble tan petit com el nostre. Pensem que des de l’Ajuntament no s’està comptant suficentment amb l’opinió de la ciutadania per tirar endavant uns projectes que transformaran la vida del poble en tots els aspectes. Ens estan plantejant a llarg termini un Nou Copons on els habitants poc hi tenim a dir perquè tot ja ve fet i decidit des de l’Ajuntament. Volem aprofitar aquestes ratlles per mostrar una sèrie d’objeccions a aquests nou model de poble, i alhora donar a conéixer un altre model de desenvolupament i progrés que no passi pel Projecte Global. Amb això no pretenem dir que no es faci res bé des de l’Ajuntament. És evident que en els darrers anys Copons ha millorat en molts aspectes, molts d’ells comuns a d’altres petits municipis catalans.

Tots sabem dels avantatges i inconvenients que té viure a un poble i no a la gran ciutat. Tothom gaudim de la tranquilitat i de l’amistat amb els veïns, però també sabem que per anar al cinema o a un centre comercial ens hem de desplaçar. Amb les noves i ràpides vies de comunicació això no hauria de ser un problema: estem a cinc minuts d’Igualada i Calaf, a mitja hora de Manresa i Cervera i a menys d’una hora de Barcelona i Lleida. Però segons sembla, avui en dia el temps és or i tot ho hem de tenir a tocar de casa. O això ens volen fer creure per justificar-se.

Així mateix, entenem que el que està passant a Copons és part d’un problema molt més ampli, que afecta tant a la comarca de l’Anoia com a la resta del país. El creixement desmesurat i la saturació de l’àrea urbana de Barcelona està convertint les comarques properes en els futurs abocadors de Catalunya: abocadors (Castellolí, Hostalests de Pierola, Pujalt), parcs eòlics, polígons industrials i urbanització massiva i descontrolada són pedaços d’un mateix problema que afecta el futur de la nostra comarca, i a nosaltres mateixos.

* * * * * * *

Urbanització i especulació

Créixer no vol dir progressar, i això és el que ens volen fer creure. Pensem que la qualitat de vida no depèn del nombre d’habitants d’un poble, sinó del fet de tenir unes condicions de vida dignes que facin una mica més suportable aquest món tan estressat. La urbanització de Copons no és en cap cas una demanda dels coponencs i coponenques, sinó simplement un model econòmic caduc basat únicament en la dictadura del totxo i el formigó en el qual polítics i especuladors se senten molt a gust.

Urbanitzar no suposarà solucionar el problema de vivenda que tenim els i les joves de Copons, ara que els preus dels habitatges al poble han arribat a uns nivells astronòmics. Simplement servirà per enriquir a uns quants, els mateixos de sempre, i canviar totalment la fisonomia d’un dels pocs pobles de Catalunya que es manté intacte des de fa gairebé tres-cents anys. I que no ens diguin que urbanitzar evitarà el despoblament i la desaparició de Copons. No ens creiem aquestes teories catastrofistes que pronostiquen la desaparició del poble si no creix. Com poden dir això ara, quan els darrers anys han nascut tants nens i nenes? A qui volen enganyar?

Ens diuen que amb la nova urbanització tindrem més i millors serveis, però no és cert. Una cosa és oferir uns serveis mínims a què tot ciutadà té dret i una altra cosa molt diferent es voler duplicar o triplicar la població del poble amb l’excusa que això és accedir al progrés i a tota mena de serveis. L’experiència de molts municipis com el nostre en el tema de la urbanització i creixement és força clara: pa per avui, gana per demà, com es diu. Amb les llicències d’obres els Ajuntaments obtenen uns bons beneficis inicials, però un cop urbanitzat s’acaben els ingressos i només queden despeses. Noves despeses a les quals fer front, ja que aquests nous habitants també demanen, amb tot el dret del món, una sèrie de serveis que el poble haurà d’oferir (un consultori més gran, més hores d’atenció a l’Ajuntament, un poliesportiu cobert, per exemple) i als quals no podrà fer front econòmicament. La solució, com l’experiència d’altres pobles de la comarca ha demostrat, a aquestes noves demandes de serveis serà seguir urbanitzant per tenir més ingressos, i així successivament. Resumint, és un peix que es mossega la cua, on només les promotores immobiliàries, els constructors i algun espabilat fan el seu agost. I no et queixis, que et diran que t’oposes al progrés! Progrés per a qui?

Per això, pensem que si calen noves vivendes, han d’anar adreçades sobretot al jovent del poble que vulgui independitzar-se. Han de ser vivendes de protecció oficial, a un preu assequible, integrades al nucli urbà i en total respecte a unes normes urbanístiques que garanteixin que el poble no perdi el seu encant. Però en cap cas creiem necessària una urbanització massiva com la que es proposa, adreçada a foranis amb un alt nivell adquisitiu, passant a ser Copons un poble-dormitori, com a molts d’altres indrets de la nostra geografia està passant. Això no beneficia a ningú, ni a l’Ajuntament, ni als petits comerciants ni a l’entramat social del poble.

Pensem que existeixen altres alternatives per un poble petit que no passin pel creixement. Navarra podria ser un exemple a seguir, amb un alt nivell de benestar i serveis, i una conservació acurada de pobles i muntanyes.

Parc eòlic: no, gràcies

Els parcs eòlics, tot i ser una energia renovable menys contaminant que les centrals nuclears i els combustibles fóssils, no són una bona alternativa per a tots els municipis. L’orografia de Copons és feréstega, gens addient a la instal.lació d’aquests parcs. Aquests complexos industrials que són els parcs eòlics pensem que s’adapten més a una orografia planera però en cap cas a les muntanyes coponenques, ja tan malmeses pels incendis de 1986.

Siguin més o menys contaminants és indubtable que causen un impacte visual i mediambiental greu, que el municipi de Copons no està en disposició d’assumir. Pensem que és incompatible promocionar el turisme rural en una zona ja tan castigada com la nostra (incendis, noves vies de comunicació, rius contaminats...), i alhora construir parcs eòlics com els que en aquests moments s’estan estudiant. De moment ja es gairebé segur que instal.laran algun molí en terme de Copons, prop de Montfalcó, en una de les poques zones no cremades i en un paratge de gran bellesa, com és l’entorn de Pujalt, Montfalcó i l’Astor. I el més preocupant és que s’està estudiant instal.lar un parc eòlic en un dels paratges més encisadors de la geografia coponenca: el camí de la muntanya, que des del Pla de Rubió, passant per Cal Manset ressegueix aquesta carena fins arribar a les Malloles. Aquesta zona, a part de ser d’una bellesa i tranquil.litat incomparable, és zona de pas i d’aturada en la migració de molts ocells de l’Àfrica i d’altres indrets cap a les nostres terres.

Aquestes grans infrastructures canviaran totalment l’entorn característic de la zona, tan curosament treballat des de fa segles, on la interacció entre home i natura és i ha estat tan important. Multitud de nous camins, molins de 80 metres, talussos de terra, muntanyes trencades, marges i barraques antiquíssims destruïts, trànsit constant de camions i vehicles, minicentrals elèctriques i torres d’alta tensió és el que aportarà a Copons el parc eòlic. I és per sempre. I tot per quatre duros que s’emporta l’Ajuntament i quatre propietaris.

Pensem que la proliferació a Catalunya dels parcs eòlics es déu principalment als interessos econòmics d’unes poques empreses, que estan fent l’agost amb subvencions i concessions. Perquè realment no existeix una política real des de la Generalitat d’estalvi energètic i consum responsable, tal i com posa de manifest el Pla Energètic de Catalunya que actualment s’està preparant.

El corredor verd és el summum dels despropósits

Defensem un entorn verd al poble, però natural no pas artificial. Quan per tenir un entorn verd s’han d’utilitzar excavadores, és que alguna cosa falla. Sabem que la construcció de la nova carretera va deixar un entorn força malmès que es deia que el corredor verd milloraria. Però el que s’ha fet és acabar de malmetre la poca vegetació de riera que encara quedava a base de màquines excavadores, ponts de formigó i arbres tallats. I tot això a càrrec d’un pressupost mil.lionari que res a millorat, ni pels coponencs ni pels visitants. Perquè, realment us penseu que a una família que vingui a passar un cap de setmana de tranquilitat a Copons li ve de gust asseure’s als bancs de la font de Bonamossa, sota un pont on hi passen deu camions cada minut? Heu sentit gaires coponencs o coponenques parlar de com disfruten en aquest nou “espai verd”? Es pot pretendre que la gent vagi a passejar pel costat d’una riera escumejant i contaminada? La veritat és que no.

Copons ja tenia un entorn envejable que potenciar sense crear aquests espais artificials i que a pocs amants de la natura atreurà. O es que no eren espais dignes de gaudiment la riera, el camí de la font del Freixe o la carretera fins la font de la Canal?. Potenciar el turisme rural amant de la natura i de la tranquilitat no vol dir crear un nou Copons per als visitants, sinó simplement conservar i millorar en el possible allò que la feina dels nostres avis i la natura han anat modelant al llarg dels segles. En lloc d’això, no seria millor recuperar i netejar els camins antics, les fonts, les construccions de pedra en sec, com han fet a d’altres municipis i comarques, i potenciar-ho entre els visitants? De ben segur que els hi agradaria més passejar pel camí de la Rovira que no pas pel sobreixidor o enmig d’una nova urbanització.

El polígon industrial

Ara també diuen que hem d’atreure petita indústria, això sí, que no sigui contaminant. I si és contaminant és igual, perquè la riera ja baixa bruta des de Calaf... Per què indústria a un petit poble com Copons?. Si ja tenim polígons industrials a cinc minuts del poble, a Igualada i cada cop més a Calaf, perquè portar al nostre poble unes infrastructures tan molestes com poc necessàries? Ens diuen que perquè hi hagi feina pel jovent. Però preferim pensar que des de l’Ajuntament els hi agradaria més que els joves coponencs poguéssim estudiar, rebre ajuts pel transport o tenir una petita biblioteca en comptes del Bibliobús. Així podríem treballar en feines qualificades i ben remunerades i no en fàbriques que marxen a països on produir és més barat.

Turisme rural al poble

Promocionar el turisme rural i explotar al màxim el territori són dues realitat que no poden anar de bracet. No entenem com el nostre Alcalde, President del Consorci de Turisme Rural de l’Alta Anoia, està encapçalant aquests grans canvis per Copons i alhora pretén dinamitzar el turisme rural a la zona. Si es vol potenciar aquest tipus d’activitat econòmica, que tot just ara està engegant amb resultats força discrets, és totalment necessari conservar el patrimoni natural, paisatgístic i històric. Si comencem a urbanitzar i degradar l’entorn, amb parcs eòlics gegantins com el de Pujalt-Veciana-Copons, com podrem atreure aquest turisme rural de qualitat?

Copons, novembre del 2005

L'Alta Anoia i els parc eòlics: crònica d'una destrucció

2006-02-09T17:24:00.000+01:00

Fa un parell de setmanes el Departament de Treball i Indústria de la Generalitat va autoritzar la creació de tres parcs eòlics més al nord de la comarca de l'Anoia. Aquests parcs s'han de sumar al ja existent, a Rubió, que a més s'ampliarà properament. Els parcs aprovats són els següents:

El de Pujalt. És el més gran de tots tres, amb un total de 24 aerogeneradors, i afectarà els municipis de Pujalt i Calonge de Segarra.
El del Turó del Magre, que afectarà als municipis de Copons, Veciana, Pujalt, Argençola i Sant Guim de Freixenet. Tindrà 16 molins, un d'ells al terme del nostre poble, a Copons.
L'anomenat de l'Alta Anoia, que afectarà a Pujalt, Veciana, Prats de Rei, Calonge i Calaf, amb 16 autogeneradors més.

Molta gent de les rodalies ens sentim profundament molestos i indignats pel caire que estan prenent les coses al nord de la comarca, i no parlem només dels parcs eòlics. Sí, els parcs eòlics són una energia alternativa als combustibles fòssils i a les centrals nuclears, però són una agressió directa i molt greu al nostre entorn. Contaminen el paisatge a què estem habituats i converteixen una zona d'ús rústic en una zona d'equipaments industrials. I dir que són "ecològics i sostenibles" em fa plorar de ràbia. Els parcs eòlics suposen una agressió directa al medi en què se situen, no només paisatgísticament, sinó també ambientalment. Suposen alterar greument els ecosistemes, afectant especialment a la fauna, entre la que jo m'incloc. S'han de fer camins d'accés d'una amplada de vuit metres, s'han de tallar muntanyes i fer talussos, ensorrar barraques, marges i altres construccions de pedra antiquíssimes i que són el patrimoni dels nostres avantpassats, s'han de fer noves línies elèctriques d'alta tensió (com si al nord de l'Anoia no n'hi hagués ja suficients) i minicentrals elèctriques i afecten molt directament a totes les persones que hi viuen al voltant.

Us heu assegut mai a gaudir de la natura sota una alzina, dalt d'una de les moltes carenes que creuen aquesta zona de la comarca? Heu gaudit mai del cant dels ocells, o del rumor dels rius, tot mirant aquelles feixes plenes d'ametllers o oliveres? Tot això s'ha acabat pels anoiencs del nord. Ja no hi haurà muntanya o racó on no sentim el bategar de les aspes dels molins que ens acaben d'endossar. I no parlem dels pobres desgraciats (i jo m'incloc entre ells) que viuen en una masia. Ai, lai!. La legislació obliga a situar els molins a 250 metres d'una casa habitada per evitar la contaminació acústica. Però la realitat és que un molí se sent perfectament des de més d'un quilòmetre, depenent d'on bufi el vent. Podeu fer la prova als molins ja existents a Rubió i veureu que no us enganyo. Podeu anar a seure a la masia de Puiggrós, una mica més amunt de Rubió, o a alguna masia de la capçalera de la vall de Massana i sabreu de que us parlo. Que no tenim drets, els que vivim a la muntanya?

I el pitjor de tot és que acaldes i ajuntaments esperen amb neguit que les empreses promotores d'aquestes instal.lacions truquin a les portes dels seus municipis. Es vendrien la mare per quatre xavos! Perquè això és el que en treuen els Ajuntaments i els quatre propietaris, quatre xavos, al menys oficialment. Perquè a molts no se'ns escapa que per darrera corren les maletes carregades de bitllets, com sempre. I per a què els faran servir els Ajuntaments aquests diners? No cal ni dir-ho: per urbanitzar els seus municipis, que això encara porta més maletes carregades de bitllets.

A Copons, digui el que digui l'Ajuntament, ja ens n'han colat un de molí, i sense referèndum. S'omplen la boca amb la paraula "democràcia" i després tot es decideix des de l'Ajuntament en petit comité. Ara estan estudiant fer un parc eòlic tot sencer al municipi de Copons, tot i que suposo que hauran d'esperar uns anyets per això de la moratòria. De moment ja s'està contactant amb els propietaris per fer les proves de vent, que casualment sempre surten positives. Em fa gràcia que diguin que abans d'aprovar aquest parc eòlic faran un referèndum al poble: que l'han fet pas aquest referèndum a l'hora d'aprovar el molí del Turó del Magre? Són simplement mentides que ens van dient per tranquilitzar els ànims fins a l'aprovació del Parc. I el pitjor és que sota el paraigua de la utilitat pública, ni tan sols pensen en la gent que coneixen, en els seus amics, a l'hora de fer les coses. Perquè la gent de Montfalcó Grós, germans dels coponencs i coponenques, en sortiran molt afectats d'aquest molí al terme de Copons: el sentiran cada dia, mentre dinen, reposen o passegen per les muntanyes dels voltants de casa seva.

A la mal anomenada Alta Anoia no hi volem molins, no hi volem polítics especuladors que es treuen un sobresou amb infraestructures innecessàries, no hi volem mentiders que ens esquarteren el territori per quatre xavos que en res no milloren la nostra qualitat de vida. Prou hipocresia!

Vista de Copons des de la bassa de dalt

2006-02-09T12:35:00.000+01:00

Un nou blog sobre COPONS està en marxa

2006-02-09T11:28:00.000+01:00

Aquest blog pretén ser un mitjà lliure d'expressió sobre la vila de COPONS en particular, i sobre els Països Catalans en general. Política, natura, moviments d'alliberament nacional, fotografia, o viatges són temes que m'interessen i dels quals moltes vegades només en sabem la versió oficial. Però més enllà de tot això, el que m'ha portat a crear aquest blog és la preocupació que molts coponencs i coponenques tenim pel futur del nostre poble davant uns projectes faraónics i negatius que l'Ajuntament del municipi pretén tirar endavant: triplicar la població del poble amb una gran urbanització, la creació de dos parcs eòlics dins el nostre terme, un polígon industrial, un riera destrossada i bruta i moltes d'altres actuacions que convertiran Copons en un poble sense cap atractiu. No estem disposat a veure com un mal entés progrés, el de la dictadura del formigó, acaba amb tot allò que les generacions passades, en interacció amb la natura, van anar construint amb el pas dels segles. Per un COPONS VIU!